Torna sovint i pren-me,
sensació estimada, torna i pren-me
llavors que es deixondeix la memòria del cos.
i que un desig antic revé a la sang;
llavors que els llavis i la pell recorden
i que senten les mans com si de nou toquessin.
Torna sovint i pren-me dins la nit,
llavors que els llavis i la pell recorden.
K. P. Kavafis
MAR DE LA MAÑANA
ResponderEliminarAquí que me detenga. Que también yo contemple un poco la
naturaleza.
Azul esplendoroso de un mar de la mañana
y de un cielo sin nubes, y una ribera amarilla: todo
hermosamente y con plenitud iluminado.
Aquí que me detenga. Y que me engañe como que veo esto
(lo vi en verdad un instante cuando recién me detuve);
y no también aquí mis fantasías,
mis recuerdos, las visiones de la voluptuosidad.
C. Kavafis